Del 16 al 18 de juny de 2025, es va celebrar a Barcelona (Espanya) el seminari “Democra-SI” on es van reunir experts i actors de treball juvenil per explorar com les narratives influeixen en la democràcia. En aquesta trobada, Meelika Hirmo, de Citizen OS, va entrevistar el periodista i professor Xavier Giró sobre el paper del discurs mediàtic en la configuració de la percepció pública i el potencial democràtic.
El seminari, finançat per Erasmus+, explora com les històries sobre la democràcia –i sobre aquells que s’hi oposen– formen l’opinió pública, la política i el nostre futur compartit.
En una conversa amb Xavier Giró, vam aprendre que entendre aquestes narratives és clau per protegir les societats democràtiques. Com donen forma a les opinions sobre la llibertat, la justícia i el poder? Com podem fer front la creixent polarització, el discurs d’odi i l’autoritarisme? I com podem desafiar el discurs antidemocràtic?
La resposta va més enllà dels fets i d’una comunicació efectiva: requereix empatia i d’obertura per compartir narratives verídiques que connectin amb experiències reals de les persones.
A què ens referim quan parlem de “narratives de la democràcia”?
Xavier Giró: Per ser honest, no acostumo a utilitzar el terme “narratives de la democràcia”, però si ho entenem com a narració, llavors sí, és clau. Els humans responen a les històries. I en el panorama mediàtic actual, hi ha un flux constant de missatgeria, no només dels mitjans tradicionals, sinó també dels actors polítics. L’extrema dreta és especialment eficaç per impulsar històries persuasives que atribueixen culpa dels problemes socials a la immigració, el feminisme o la diversitat.
Quin tipus d’històries difon l’extrema dreta?
Xavier Giró: El seu missatge central és el següent: “Estàs patint per culpa dels altres”. Relacionen la desocupació, l’escassetat d’habitatges i el malestar social amb els immigrants, els moviments feministes i la diversitat ètnica o religiosa. A Espanya, per exemple, els menors immigrants no acompanyats reben l’etiqueta de “MENAs”, un terme que actualment està carregat de por i sospita. Aquestes històries són simples, emocionalment carregades i es repeteixen constantment. Amb el temps, acaben calant.
Quin és l’atractiu d’aquestes històries?
Xavier Giró: Les crisis econòmiques tenen un paper clau. Quan la gent perd feina, no pot pagar el lloguer o se sent insegura, es torna més vulnerables als bocs expiatoris. L’extrema dreta ofereix una explicació clara, si és falsa: «És culpa dels altres». Malauradament, fins i tot partits tradicionals de dreta o moderats adopten aquest llenguatge per evitar perdre votants. Això acaba deplaçant tot l’espectre polític cap a la dreta.
Per què no són més populars les narratives democràtiques o empàtiques?
Xavier Giró: Perquè moltes persones viuen dificultats reals i materials. Si estàs estàs esperant en un hospital col·lapsat, és fàcil sentir ressentiment cap a qui tens al seu costat, especialment si penses que són «no d’aquí.» En lloc de reclamar serveis més eficients, la gent acaba competint pel poc que hi ha disponible. Per tant, sí, cal un discurs millor, però sobretot hem d’abordar les desigualtats estructurals.
La tecnologia ha canviat alguna cosa en aquest sentit?
Xavier Giró: Aquestes noves tecnologies tenen el potencial d’amplificar el que ja és disfuncional: incidents aïllats de criminalitat, per exemple. En lloc de promoure la solidaritat, sovint alimenten la divisió i l’odi. A diferència de l’era dels grans mitjans de comunicació que van influir en la societat en el seu conjunt, ara tenim grups relativament petits que operen dins dels seus propis ecosistemes de comunicació. Dins d’aquests espais, les persones repeteixen i reforcen les mateixes idees, es convencen i es protegeixen des de diferents punts de vista. No hi ha diàleg, només polarització.
Agafem WhatsApp, per exemple. En els xats de grup, la gent parla només entre si, encoratjant i empenyent-se l’un a l’altre cap a visions més extremes. Aquests cercles tancats intensifiquen les posicions dels altres en lloc de convidar a la conversa o la comprensió.
Les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria poden difondre falsedats increïblement ràpides.
Fa anys, Internet va ajudar els moviments socials a guanyar tracció, com els zapatistes a Mèxic el 1994, o el moviment independentista català. Ara, aquestes mateixes eines s’utilitzen per radicalitzar les persones i reforçar les cambres d’eco. La marea s’ha tornat.
Què pot fer la societat civil sobre aquest tema?
Xavier Giró: És important recordar que la societat civil està formada per aquells que estan organitzats i mobilitzats, però moltes persones encara no ho estan, i algunes podrien comprometre’s si se’ls donés suport i veiessin una raó significativa per fer-ho. Aquesta és una pregunta clau: si no veus cap horitzó o creus que tot ja està decidit, per què et mobilitzaries?
Avui dia, hi ha una sensació generalitzada que els sistemes habituals deixen poc espai per a les alternatives. Mentre que moviments com el de la lluita contra el canvi climàtic –la nostra major amenaça– encara existeixen, s’han esvaït una mica des del punt de vista, eclipsats per l’amenaça immediata plantejada per Trump i els seus aliats.
Tanmateix, el problema no és només Trump. Fa poc, l’exèrcit israelià va atacar centrals nuclears, científics i llocs militars a l’Iran en 17 ubicacions. No obstant això, gairebé no passa res en resposta, només unes poques protestes o amenaces per trencar relacions. Aquesta realitat reforça la brutal llei del més fort, que és extremadament perillosa.
Aquesta visió del món crea una mentalitat que si no estàs del seu costat, serà derrotat o envaït. Això condueix a un augment de la militarització i el rearmament, amb governs que inverteixen massivament en armes i indústries militars en lloc d’optar per generar confiança. Es basen en la dissuasió a través de la por en lloc de fomentar la confiança. La por s’ha fet enorme.
Hem de restablir la confiança. Això vol dir explicar històries millors – històries democràtiques que connectin amb les realitats quotidiannes de la gent – i, alhora, significa resistir la deriva cap a la repressió i la criminalització. La majoria de les persones a la presó a Espanya hi són a causa de la pobresa, no perquè siguin intrínsecament criminals. La societat ha d’oferir solucions socials, no només punitives.
Podria donar un exemple pràctic de com la societat civil ha aconseguit contrarestar els reptes?
Xavier Giró: Un exemple ens arriba d’un poble just als afores de Barcelona, un poble força gran, amb més de 50.000 habitants. Fa alguns anys, l’extrema dreta hi va aconseguir resultats contundents en les eleccions locals d’aquest país. En resposta, un grup de ciutadans organitzats, principalment joves i de mitjana edat, van formar un grup antifeixista.
En lloc de confiar en Internet, Twitter, Facebook o altres plataformes digitals, van triar un enfocament més directe. Van anar porta a porta, parlant directament amb els veïns. Repartien fullets senzills d’una sola pàgina que desmuntaven els discursos de l’extrema dreta. El missatge era clar: no és cert que els nostres veïns del Marroc o d’Amèrica Llatina siguin els culpables dels nostres problemes. Els fullets explicaven quines eren les causes reals i proposaven alternatives constructives.
A les eleccions següents, el partit d’extrema dreta va perdre tot el suport i va fracassar completament. Aquest grup va tenir èxit perquè es van allunyar dels canals habituals de comunicació i va connectar amb la gent cara a cara.
Sobre Xavier Giró
Xavier Giró és periodista i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat per al Diari de Barcelona, Antena 3TV i la revista El Viejo Topo. Com a acadèmic, s’ha centrat en l’ètica dels mitjans de comunicació, el discurs polític i com els periodistes representen el conflicte i la diversitat. L’any 2024 va rebre el Premi Honorífic Ramon Barnils pel seu compromís amb el periodisme responsable i els drets humans. Xavier Giró és un dels ponents experts i el seminari “Democra-SI”.
Sobre el projecte “Democra-SI”
La democràcia s’enfronta a reptes globals, amb molts joves que se senten desconnectats dels processos polítics. Per fer-hi front, Citizen OS es va unir al projecte Erasmus+ “Democra-SI” juntament amb 22 socis de 12 països diferents. Coordinats per Nexes Interculturals (Espanya), treballen conjuntament per explorar i amplificar narratives inclusives i democràtiques, especialment aquelles que poden contrarestar el creixent sentiment antidemocràtic arreu d’Europa.
Coneix més sobre Erasmus+ i pren mesures per donar suport a la participació democràtica ara!